Juan Carlos Simon del Potro
12:00 dimarts 25 novembre 2014
La previsió social és un estalvi adreçat a cobrir les contingències relacionades amb la vida dels éssers humans (la jubilació, la malaltia, la invalidesa en els seus diferents graus, la desocupació o la defunció).
El primer pilar de la previsió social el constitueix l'Estat amb les prestacions públiques a què tenen dret els ciutadans que compleixin uns requisits mínims de cotització. El segon pilar el formen els anomenats plans d'empresa que es basen en un sistema de capitalització, i que segons els països poden ser obligatoris o voluntaris. I el tercer pilar, que és el que tractem en aquest xat, és el que ens proveeix d'una pensió voluntària i privada que es constitueix amb les aportacions dels ciutadans de cada país.
En la mesura que aquests instruments de caràcter individual tinguin èxit, els poders públics tindran menys pressió per reformar el nostre sistema públic de pensions i aconseguir que sigui sostenible. Participa en el nostre Xat de l'Expert i et resoldrem els dubtes!
Com cada any per aquestes dates, hem tingut aquest interessant xat amb els nostres seguidors que han realitzat més preguntes de les quals hem pogut respondre en dues hores.
La previsió social segueix sent un tema que preocupa a més persones i encara que el sistema públic de pensions doni resposta com més ciutadans i amb unes pensions més elevades (les pensions mitges noves contributives ja són superiors als 1.000€ mensuals), l'opinió pública comença a tenir més consciència que es necessita estalviar per complementar les pensions de la Seguretat Social.
La reforma del sistema públic de pensions ha estat silenciosa però molt efectiva perquè la seva entrada en vigor s'ha establert amb períodes transitoris molt dilatats en el temps, i amb elements correctors automàtics que ens proporcionaran estabilitat financera però a base de reduir les pensions.
En els anys venidors serà molt difícil complir amb tots els requisits de nombre d'anys cotitzats per tenir dret a una pensió elevada en un entorn laboral tan inestable pel que recomano a les persones més joves que comencin a estalviar (millor als 30 que als 40). I per a aquelles persones que comencin a estalviar més tard hauran de multiplicar per dos o per tres les seves aportacions per arribar a les mateixes prestacions que haguessin obtingut d'haver començat abans.